Des de l’11 de febrer d’aquest 2015, que patim i gaudim, podem llegir en paper el vint-i-tresè llibre que publiquem a la nostra col·lecció “Biblioteca Bàsica de Castelló” i que ja està penjat en aquest lloc web. No hi ha cap misteri Vint-i-cinc és el títol que tocava al llibre…
Publicat en la secció: “Notícies”
Divendres 2 de març, a les 19 hores, els amics i amigues esteu convidats a la presentació del llibre d’enguany titolat: FEM MEMÒRIA. El lloc: la llibreria BABEL de Castelló. Allí cabeu totes i tots.
El nou llibre –i no llibret, ni revista– de la Colla Rebombori l'hem titulat “Avantguardes” i l'hem subtitulat “Disseny gràfic a Castelló”. El tema que enguany hem triat: el disseny, les arts plàstiques més trencadores, innovadores, creatives,… i la gent, els grups, els espais que a la nostra ciutat s’hi relacionen.
Avantguardes, perquè ens hem permés la llicència de pluralitzar el substantiu avantguarda, terme militar que fa referència a la primera línia d’atac, al destacament d’una unitat a la qual precedeix en la marxa i que, figuradament, defineix, en un moviment, els grups dels precursors o dels qui sostenen la tendència més avançada i volen anar en contra de la tradició, trencar amb ella, rompre amb l’art de les habilitats manuals, de l’ofici, de les normes establertes.
Vint anys! Fem vint anys i, com cantava Serrat, encara tenim força, no tenim l’ànima morta i ens sentim bullir la sang…I, per això, prenem iniciatives, com aquesta exposició, que és el cinqué projecte nascut del compromís que la Colla té amb la Fundació Dávalos-Fletcher d’invertir, en activitats culturals en benefici de la societat castellonenca, una part substancial dels premis que la Generalitat Valenciana ha atorgat per la Promoció i Ús del valencià als llibres que Rebombori ha editat des de 1997.
Els 20 anys (1990-2010) justifiquen el protagonisme que ens atorguem per il·lustrar qui som, què som, què hem fet, què volem fer i són una bonica excusa per mostrar-ho amb diferents suports audiovisuals i alhora exemplificar la nostra evolució, explicar com hem anat entenent el concepte de colla i invocar altres col·lectius amb els qui hem compartit sensibilitats, afanys, dubtes, il·lusions,… i hem sabut conviure amicalment tot i les diferències que són innates a la humana condició.
Tot va començar la Magdalena de 1989, entre mascletaes, castells de foc, bruses saragüells, jupetins, faixes, mocadors, espardenyes, canyes, bandes de música, danses, carros i xupons i bolquers d’infants,…i una tronada al peu de l’ermita i llargues caminades pels carrers i les places d’un Castelló que acomiadava l’hivern i s’obria a la primavera àvid de festa i de folgança.
Érem aleshores unes poques parelles unides pel fet de tenir filles i fills menuts escolaritzats a “La Bolangera”, l’escoleta infantil en valencià que va heretar el testimoni de “El Rotgle”. Allí havíem iniciat una fructífera amistat sustentada en moltes hores de reunions en les diferents comissions d’aquella cooperativa de amres i de pares i en idees comunes sobre la vida, la societat, la cultura i la llengua.