En una assemblea de maig de 1996, la insistència d’en Ferran Aparisi i els retallables de les ermites del Caminàs dissenyats per un altre dels membres fundadors de la colla, Miquel Gómez, van propiciar que un grup de lletraferits de Rebombori –els dos esmentats a més de Manolo Alegre, Eliseu Artola, Xavier Llombart i jo mateix presentara un projecte seriós que va rebre la confiança i l’ajut econòmic de la Fundació Dávalos-Fletcher i es va materialitzar el febrer del 97 en l’edició de 750 exemplars del llibre «El Caminàs i les ermites» i 600 carpetes amb 25 làmines en A3 que servien per retallar i muntar les maquetes de 7 ermites i que enguany reedita l’ajuntament de Castelló.
Vint anys després la que ens agradaria fóra considerada com a Biblioteca Bàsica de Castelló de l’Editorial, sense ànim de lucre –però sí amb voluntat de servei, de qualitat, de rigor, de divulgació i de reflexió– que es diu «Colla Rebombori» ha gaudit del patrocini de la «Fundació Dávalos-Fletcher» de Castelló, que va pagar íntegrament l’edició dels tres primers llibres i ha col·laborat amb aportacions importants en la resta dels volums. Altres empreses que ens han ajudat econòmicament i ens han permés cobrir en gran part les despeses que calia pagar a les impremtes han estat: la Fundació Caixa Rural de Castelló, Tecnicons 2000, BP, Hormigones Mijares i Mediterráneo Holidays.
Comptant fins l’actual llibre «Mirar Castelló» que fa el vint-i-cinquè de la col·lecció, les xifres són:
- 25 llibres, una guia didàctica, 26 làmines retallables per fer maquetes, tres auques, 1 DVD i 11 revistes editades en canutet per a consum intern però amb voluntat semblant a la dels 25 llibres impressos.
- Tot plegat i comptant solament els 25 llibres esmentats estem parlant de vora 20.000 exemplars, editats i regalats; 2.682 pàgines; 424 textos, 1.019 dibuixos (684 de Manolo Alegre), 1.344 fotografies, 152 autors (124 hòmens i 28 dones), 23 d’ells rebomborians, dels quals encara hi són 12.
Moltes persones escrivint, fotografiant i dibuixant els camins, l’arquitectura civil i religiosa, l’urbanisme, l’horta, els oficis, els costums, la mar i la marjal, els fets, les ficcions, les prediccions, el secà, els jocs, el lleure, la música i els músics, la sostenibilitat paisatgística, mediambiental i lingüística, la romeria magdalenera, els orígens medievals, la literatura en català que es fa ara i ací, la premsa, el disseny, les arts plàstiques d’avantguarda, l’arqueologia, la memòria, les botigues i els comerços, les muralles, els parcs, l’ensenyament, el patrimoni, els records…, sempre en clau nostrada, amb Castelló com a referent i fita, mirant Castelló: la seua gent, el seu passat, el seu present, el seu futur.
I com a complement extraodinari i en el marc d’invertir en cultura i coneixença i retornar els premis públics aconseguits de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià: dos llibres-catàlegs de dues exposicions valorades molt positivament pels qui les van visitar: «Castelló segle XX, paisatge d’una ciutat», el 2002 mostrant el Castelló que els pintors han retratat al llarg del segle XX i «Castelló, mirades», el 2007, una visió de la capital del riu Sec filtrada pels objectius i l’ull de la majoria dels nostres fotògrafs de premsa, en el segle XXI que camina ja per la seua segona dècada.
I el llibre catàleg de l’exposició «Rebombori, vint anys fent colla» que al gener del 2011 va explicar durant deu dies, a la Sala de la Fundació Dávalos Fletcher del carrer d’Isaac Peral, qui érem, què havíem fet i què volíem seguir fent.
I un llibre, curtet, però molt especial, «Filius terrae», dedicat a Manel Garcia Grau, amb tots els poemes que havia escrit pels nostres llibres, imprés el 2 de març de 2007, quan la Lluna volia ser plena, però no arribava a ser-ho tant com l’amistat i l’exemple que ens va regalar, sempre, aquell mestre i home activista, valent, compromés, culte, sensible, humil, rebel, tendre, ciutadà del món que des del seu nacionalisme perifèric i infamat, ens va guiar fill de la terra com era.
Doncs, això, que la Colla Rebombori enguany arriba al seu 27é aniversari (28 Magdalenes) i si fa dos anys el Consell de Redacció ho va celebrar amb el llibre «Vint-i-cinc», aquest 2017 que fa vint anys que vam fer entrar a impremta el nostre primer llibre editat com cal i arribem, com he dit, a la vint-i-cinquena publicació, no hem fet un monogràfic sobre l’efemèride però no ens hem pogut estar d’explicar-ho i fer-ne esment amb aquest article que m’enorgulleix signar i la foto a doble pàgina que ens ompli de satisfacció, amb els vint-i-quatre membres actius de la rebomboriada, mostrant al món totes i cadascuna de les portades.