La rebomboriada que escriu i demana escrits es pregunta, amb molts dubtes, si quaranta-cinc anys després d’aquell mirall d’unitat, d’aquella esperança desfermada, d’aquells crits jovenívols de «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia!» la nostra és força encara creixent, però en tenim pocs, de dubtes, de què continuen sense alimentar-nos les molles…