Tot va començar la Magdalena de 1989, entre mascletaes, castells de foc, bruses saragüells, jupetins, faixes, mocadors, espardenyes, canyes, bandes de música, danses, carros i xupons i bolquers d’infants,…i una tronada al peu de l’ermita i llargues caminades pels carrers i les places d’un Castelló que acomiadava l’hivern i s’obria a la primavera àvid de festa i de folgança. Érem aleshores unes poques parelles unides pel fet de tenir filles i fills menuts escolaritzats a “La Bolangera”, l’escoleta infantil en valencià que va heretar el testimoni de “El Rotgle”. Allí havíem iniciat una fructífera amistat sustentada en moltes hores de reunions en les diferents comissions d’aquella cooperativa de amres i de pares i en idees comunes sobre la vida, la societat, la cultura i la llengua.