Vint anys! Fem vint anys i, com cantava Serrat, encara tenim força, no tenim l’ànima morta i ens sentim bullir la sang…I, per això, prenem iniciatives, com aquesta exposició, que és el cinqué projecte nascut del compromís que la Colla té amb la Fundació Dávalos-Fletcher d’invertir, en activitats culturals en benefici de la societat castellonenca, una part substancial dels premis que la Generalitat Valenciana ha atorgat per la Promoció i Ús del valencià als llibres que Rebombori ha editat des de 1997.
Els 20 anys (1990-2010) justifiquen el protagonisme que ens atorguem per il·lustrar qui som, què som, què hem fet, què volem fer i són una bonica excusa per mostrar-ho amb diferents suports audiovisuals i alhora exemplificar la nostra evolució, explicar com hem anat entenent el concepte de colla i invocar altres col·lectius amb els qui hem compartit sensibilitats, afanys, dubtes, il·lusions,… i hem sabut conviure amicalment tot i les diferències que són innates a la humana condició.
Tot va començar la Magdalena de 1989, entre mascletaes, castells de foc, bruses saragüells, jupetins, faixes, mocadors, espardenyes, canyes, bandes de música, danses, carros, xupons, bolquers d’infants, una tronada al peu de l’ermita i llargues caminades pels carrers i les places d’un Castelló que acomiadava l’hivern i s’obria a la primavera àvid de festa i de folgança.
Érem aleshores unes poques parelles unides pel fet de tenir filles i fills menuts escolaritzats a “La Bolangera”, l’escoleta infantil en valencià que va heretar el testimoni de “El Rotgle”. Allí havíem iniciat una fructífera amistat sustentada en moltes hores de reunions en les diferents comissions d’aquella cooperativa de mares i de pares i en idees comunes sobre la vida, la societat, la cultura i la llengua.
Volíem viure la festa i fer-la viure als nostres infants, amb intensitat, de prop, fent-la, olorant-la, involucrant-nos. Volíem ser una colla, a l’estil d’algunes poques que estaven revitalitzant i aportant un aire fresc i nou a la Magdalena i la ciutat.
Volíem un local i no el teníem, per reunir-nos i tenir aixopluc i posssibilitat de posar en pràctica alguna de les idees que anaven sorgint.
Volíen un nom per identificar-nos i singularitzar-nos i tampoc no el teníem. Vam pensar en topònims del nostre entorn o en personatges de les nostres tradicions, però, o bé ja se’ns havien avançat altres col·lectius o, senzillament no hi havia consens, de manera que vam començar les festes sent la colla “Sense nom” i les vam acabar com la de “L’any que ve t’ho diré”, perquè teníem clar que anàvem a continuar. I aquell any, que havia d’arribar, ho va fer i en un diumenge fred del gener de 1990, quan encara les cendres de les fogueres de sant Antoni fumejaven i donaven escalfor, vam esdevenir la colla “Rebombori”.
Fes una ullada al catàleg de l’exposició: Descarregar catàleg en PDF
El substantiu rebombori, així amb minúscula, deriva del radical onomatopeic rebomb-, que apareix en el verb rebombar: “ressonar profundament”. I, en principi això hem volgut sempre: deixar ressò, i que aquest ressò esdevinga profund i fructífer i tot i que el nom de la Colla evoca soroll, aldarull, avalot, rebull, desordre, gatzara, guirigall, cridòria, bullícia, enrenou, xerinola, xivarri, gresca,…som gent de pau
Rebombori és, amb majúscula, des d’aquella primera Magdalena del 1990 –quan ja érem vint-i-una famílies– una colla de Castelló, una colla legalitzada com associació cultural la tardor de 1991, una colla festera i més, molt més, perquè els nostres afanys i les activitats que hem dissenyat, realitzat i valorat han ultrapassat àmpliament l’àmbit estricte de la llarga setmana magdalenera de deu dies. Som i serem un col·lectiu arrelat al medi, al país en sentit ampli, obert i integrador, que parla i escriu en valencià. Un col·lectiu que entén, però, que la diversitat enriqueix el gènere humà i fonamenta el progrés, la llibertat i la justícia.
Rebombori és un grup humà, pel qual han passat cent trenta-tres persones, que ha protagonitzat romeries, pregons, excursions, festes per la llengua, festes populars, tradicions, balls nostrats, “tallers de foc”. I exposicions, muntatges espectaculars, assemblees –sensibilitats compartides, disparitat de criteris– curses, concursos fotogràfics, sopars col·loquis, passió blaugrana, rebuts, reunions, pel·lícules, rialles, llibres, dèsset fins ara, amb Castelló com a referent i … hores guanyades a la vida de la mà de l’amistat.,… I mentrestant, hem gaudit de vint-i-una Magdalenes i hem celebrat els dèneu anys que fa que tenim arrendat el local actual, un baix, al carrer de Mealla, 26, al rovell de l’ou de la vila!
I continuem fent festa, fent grup, fent poble,… I renovant el nostre lloc web: www.collarebombori.cat, que vol obrir portes i finestres i eixamplar, en el camí, preguntes, respostes, coneixences, projectes i esperances.
Gràcies al patrocini de l’Ajuntament que ens permet editar aquest catàleg.
Gràcies a l’hospitalitat de la Fundació Dávalos-Fletcher, que ens torna a oferir el seu local del carrer d’Isaac Peral i ens acull tan generosament.
Gràcies a totes les persones que ens han acompanyat al llarg d’aquests vint anys d’experiències sempre enriquidores, farcides de sentiments, de riures, somriures i algunes llàgrimes, d’alegries i tristeses, de debats, d’encerts i desencerts, de dubtes en qüestions banals i de seguretats en allò més esencial i identitari, d’encants i desencants, de períodes de colors esclatants i d’altres d’un gris més fosc i cendrós, …de tantes i tantes coses que es resumeixen en els substantius vida i estima, embolcallats abans, ara i en el futur, difícil i incert, de la cel·lofana més suau i alhora resistent, feta del material dels somnis i alimentada sempre, sempre, sempre…de rebombori!
[vimeo width=”595″ height=”330″]http://www.vimeo.com/18567914[/vimeo]
+ gran